APORTACIÓ DEL MEU CAS

RESUM DEL CAS I DE L’APRENENTATGE QUE ES PRETÉN

Els alumnes de 6è de primaria de l’escola, per tal de treballar el tema de el calor, realitzen una investigació científica. A partir de les pròpies idees que tenen respecte el tema de el calor, dissenyaran experiments a realizar per comprar aquestes idees si són certes i extreure resultats sobre el calor i les seves propietats.

Per tal de fer l’experiència, i acostar-se més al treball científic profesional, faran ús de l’aparell ECODAD, que permet enregistrar dades de temperatura, llum i so i pasar-les a l’ordinador per ser tractades posteriorment, tan a nivel estadistic com gràfic.

CONTEXT GENERAL

·         Experiència en ensenyament: 4 anys

·         Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC: Ús de les TIC habitual amb els alumnes i a nivel personal.

·         Tipus d’escola: Escola pública d’educació infantil i primària.

·         Localització del centre: Ciutat mitjana, amb index alt d’immigració

·         Connexió: wifi

·         Localització dels recursos tecnològics: Aula de ciències. El professor pot utilitzar-lo a la pròpia classe també.

·         Situació sòcio - econòmica dels alumnes : Mitja

CONTEXT DE LA HISTORIA O CAS

·         Nivell dels alumnes : Sisè de primària (12 anys)

·         Àrea / unitat:Ciències Naturals. El calor.

FITES EN LA HISTORIA

·         Activitats planificades a la sessió o unitat: Anàlisi del concepte de calor a partir de l’anàlisi de diferents materials en situacions diverses, relacionades amb llum, material i canvi d’estat. Posteriorment analitzar les dades amb el programa propi de l’aparell.

·         Nivell d’aprenentatge esperat: Fer ús de l’aparell i passar les dades a l’ordinador, fent ús del programa adequat, per tractar les dades estadisticament i gràficament.

·         Tipus d’activitat: Anàlisi de dades a partir d’un instrument tecnològic

ACTIVITATS DE LA HISTORIA O CAS

·         Tecnologies utilitzades: Ecodad, Ordinador (Software de l’Ecodad) i Impressora

·         Raó per la qual la fa servir: Adquirir dades per ser analitzades i tractades posteriorment.

·         Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar): Planificar la investigació i l’experiment, per tal de saber què busquem saber, i com hem d’utilitzar l’aparell per obtenir la informació necessària.

·         Dificultats trobades: Pocs aparells per molts alumnes. Dificil liderar l’activitat perquè els alumnes havien d’esperar altres grups acabar per poder utlitzar els Ecodads.

·         Ajuda / col·laboració emprada: L’ajuda ha sigut realitzada per part dels mestres de pràctiques dels propis grups.

·         Rol del professor: Guiar en el procés de disseny, realització i avaluació de l’investigació.

·         Rol de l’estudiant: Investigar i descobrir què és la calor, i quins efectes es produeixen, fent ús de l’ecodad i el programa informàtic corresponent.

RESULTATS

·         Observacions: Els alumnes participen activament de l’activitat.

·         Avaluació de l’aprenentatge: La propia avaluació de la investigació és la investigació de l’aprenentatge realitzat.

·         Lliçó apresa pel professor: Els alumnes tenen un gran potencial, són capaços de pensar sobre les pròpies idees i buscar la forma de comprovar si són certes o bé han de canviar de pensament respecte alguns aspectes.

HISTORIA COMPLETA

Entrevistador: El projecte realitzat tracta de realitzar una petita investigació científica amb els alumnes. Podries explicar més detalladament aquest projecte, i com s’investiga amb els alumnes?

Professor: Doncs el projecte parteix de la filosofia que el propi alumne té moltes idees sobre el món que l’envolta i es fa moltes preguntes sobre la seva realitat. Només cal que es doni la oportunitat d’oferir unes eines i un procés que l’ajudin a anar aclarint dubtes, posa a prova els seus propis pensaments tot buscant proves que puguin certificar que és cert les idees que té sobre un determinat fet científic. A vegades subestimem la seva capacitat de pensar, i no li donem la oportunitat de treballar a partir dels propis interessos.

Aquest projecte pretén que els alumnes siguin els protagonistes del procés d’aprenentatge. Ells mateixos plantegen els dubtes i idees que tenen respecte la calor i fan el disseny dels experiments que creuen que cal realitzar per poder comprovar si la seva hipotesi és certa o no.  Finalment ells mateixos s’autoavaluen en el procés.

En el nostre cas, vam avaluar la relació que té la temperatura en els canvis d’estat, en aquest cas amb l’aigua i aigua amb sal, per comparar com la sal pot modificar el temps d’ebullició per exemple, o de solidificació. Per altra banda vam investigar com la llum afecta en la temperatura d’un determinat lloc, tot creant espais amb diferents clarors. Finalment vam fer un tercer experiment escalfant materials i posant els sensors en diferents punts, veure com s’anava conduint la calor a través de l’objecte. Totes tres experiències van ser dissenyades pels alumnes, per descobrir propietats de la calor en els materials i les seves propietats.

Entrevistador: Així doncs, el mestre té un paper passiu en el procés?

Professor: No, tampoc és que el mestre tingui un paper passiu. El mestre fa de guia en tot el procés. Comenta les pròpies idees dels nens i els ajuda a encaminar la investigació. Si veu que es descarrilen una mica, o que en algun moment s’encallen, dona les idees per ajudar-los a tirar endavant. Sobretot al principi de l’investigació, els alumnes encara estan perduts, no saben fins a quin punt poden dir la seva opinió, llavors cal que el mestre ajudi a anar traient les idees. També en la part de planejar els experiments, poden anar una mica perduts. Tenen poc coneixement del material científic, i se’ls hi ha de presentar en alguns casos perquè puguin fer un bon disseny.

Entrevistador: El fet d’utilitzar l’ECODAD va ser idea dels mestres doncs?

Professor:  Si, en part. Teniem l’ecodad a l’escola des de feia poc temps, i voliem que els alumnes el fessin servir. Al planejar la investigació, els hi vam mostrar el material i els hi vam explicar que servia per mesurar llum, so i temperatura. Que tenia gran precisió i permetia fer el tractament de les dades a l’ordinador. Realment apropava al treball que feien els científics. Ells els hi va agradar molt i van planejar els experiments amb el material. Si ells no haguessin acceptat, tot i que ens interesses que el fessin servir, hauriem fet el projecte sense ell.

Entrevistador:  Es dificil que no acceptin oi?

Professor: Si! Els professors ja utilitzem les nostres tecniques per convence’ls. I també cal dir que tot allò que sigui innovació, com en aquest cas l’aparell que captura automaticament les dades i després les pots passar a l’ordinador per ser tractades, els agrada perquè es senten autèntics científics.

Entrevistador: Em podries fer cinc cèntims de com funciona l’ECODAD?

Professor: Doncs és un aparell que mesura llum, so i temperatura. Els sensors estan en el propi aparell. També bé amb dos sensors externs de temperatura, que es poden connectar a l’aparell, per tal de fer mesura de temperatura de diferents materials i comparar la temperatura entre ells. Es pot programar que automaticament, cada x temps i durant el temps que es vulgui, vagi recollint les dades, o bé manualment, es pot decidir el moment que es vol gravar les dades. Finalment, es connecta l’aparell a l’ordinador, i a través del programa informàtic que ve amb l’aparell, es descarreguen les dades i el mateix programa fa el gràfic, amb totes les dades.

Entrevistador: És una bona eina pels alumnes doncs, oi?

Professor: Si, i tant! Per suposat! Recordo un alumne que li agrada molt les ciències, que em va dir: avui he sigut un científic de debo!

Entrevistador: No obstant, els alumnes no estan acostumats a utilitzar aquests aparells més científics. No se’ls fa complicat entendre com funcionen i utilitzar-los?

Professor: Difícil? Estan més acostumats que nosaltres a fer ús de les Noves Tecnologies. Capten molt ràpid el funcionament dels aparells. Sempre hi ha aquell alumne que té més facilitat per treballar amb les noves tecnologies, però al ser un treball colaboratiu, cada un pren el rol que té més a l’abast, i entre tots s’ajuden, perquè busquen adquirir un mateix objectiu.

Entrevistador: Tens ganes de repetir l’experiència de l’investigació científica amb els alumnes?

Professor: I tant! Si puc, cada any vull realitzar com a minim un parell d’investigacions, per tal d’apropar la ciència als alumnes. Com a mínim una d’aquestes investigacions serà presentada al congrés de ciència feta pels infants, que es realitza per totes les escoles de la ciutat de Vic i rodalies, per tal de que els propis alumnes puguin donar a coneixer els seus treballs. És un moment màgic, veus tants alumnes presentant experiències tan interessants, i que tenen un domini del vocabulari i dels fets investigats,que realment demostren coneixement del què parlen.

Entrevistador: Així doncs, no estàs sola! Hi ha molta altra gent que està portant a terme experiències d’aquest tipus.

Professor: Si, i tant! Moltes escoles realitzen petites investigacions científiques amb els seus alumnes. El repte, però, és que s’introdueixin aparells tecnològics i científics en aquestes experiències. Molts mestres creuen que els seus alumnes no podran arribar a utilitzar-los, o no tenen el nivell adequat, i les experiències que creen són més a nivell casolà que propiament científic.

Entrevistador: I ja més personalment, voldria preguntar com veus el canvi que s’està portant a terme en la forma d’ensenyament-aprenentatge, amb l’entrada de les TIC.

Professor: Mira, al principi d’entrar a treballar a l’escola com a mestra, les TIC em feien por. Tota la meva vida m’havia educat sense ordinador ni cap aparell tecnològic, i personalment no he utilitzat massa l’ordinador. Era un repte per mi, a l’escola on vaig entrar que s’utilitzaven força ja les TIC, aprendre a utilitzar-les per ser eina d’aprenentatge dels meus alumnes. Avui,  quatre anys després d’haver començat a ser mestra, i ja amb un cert bagatge, crec que és molt important l’entrada de les TIC a l’escola, i en el món de l’educació en general. La nostra societat està marcada per aquestes tecnologies. La nova generació que està sorgint, és la generació de l’era digital, on gairebé tot està marcat per les TIC. Si volem formar habitants pel nostre mon, els hem de capacitar en aquestes TIC per ser competents socialment.

Entrevistador: I no et sembla que estem arribant a un punt extrem, que sembla que sense TIC no hi pot haver educació?

Professor: No, crec que de moment encara hi ha un equilibri. A mi també em faria por veure que pot desapareixer tot aquell aprenentatge més tradicional, d’aprendre a llegir i escriure, fent bona lletra, sense faltes,...  De moment, però, crec que aquests aprenentatges tan bàsics no poden ser substituïts i continuaran tenint un pes important en l’educació.

No obstant, tampoc cal caure en l’extremisme de dir que sense TIC no hi ha educació, ja que moltes experiències educatives que s’estan realitzant, prescindint d’aquestes TIC, estna mostrant resultats excelents de desenvolupament i intel·ligència.

 Entrevistador: Podries dir, en grans trets, quin ús de les TIC en fas a l’escola, amb el teu grup-classe?

Professor: Actuament utilitzo les TIC sobretot a l’hora de ciències socials i naturals, per fer els experiments, per veure videos, per passar presentacions de power point,...és una eina que intento que no falti massa en el meu grup classe.

Entrevistador: T’ha costat però finalment t’hi has llençat de cap doncs!

Professor: Si, les noves tecnologies només requereixen una cosa. Deixar-te de pors i començar a utilitzar-les. A mida que n’aprens, veus les facilitats que t’arriben a donar diàriament.

Entrevistador: Ens has exposat una mica la teva idea sobre les TIC. Però, i els teus companys que són mestres, en fan ús també a l’aula?

Professor: Hi ha de tot. Les generacions més joves, que fa poc que hem sortit de la universitat, tenim més ganes d’innovar i aplicar aquells recursos que estan al nostre abast, sobretot els tecnologics que apropen més els alumnes a la realitat que viuen. No obstant, hi ha mestres que en són molt reticents. Fa molts anys que estan fent de mestres, i utilitzar aquestes noves tecnologies els trenca els esquemes del que porten fent “tota la vida” i prefereixen viure en l’acomodament que no reciclar-se per aprendre més i oferir una millor educació.

Entrevistador: Bé, aquestes eren les preguntes que tenia per fer-te. Voldries afegir alguna cosa?

Professor: No, crec que ha quedat ben explicat el procés. Només voldria remarcar que es perdi la por a portar les TIC a l’aula, que els alumnes tenen més capacitat de la que ens pensem d’utilitzar-les, i que aquestes són les futures eines de treball de la nostra societat. En un futur, només tindrem individus preparats socialment, si des d’ara, preparem els nostres alumnes en ser usuaris habituals de els tecnologies de la informació i la comunicació.

Entrevistador: Moltes gràcies!

Professor: A vosaltres, ha estat un plaer.