Per tal de concloure el projecte, voldria, en primer lloc, destacar la ilusió que m’ha fet poder portar a terme el projecte amb les families que acompanyo. Al primer moment que vaig llegir la PAC em vaig assustar, pensava que no podria realitzar cap activitat pràctica aquí, per falta de recursos de TIC en el meu entorn, però finalment vaig poder constatar que no era així, que tenia més possibilitats que mai de poder realitzar un projecte centrat en les TIC, que tingués realment un resultat positiu i que servís per ajudar als aprenents a fer ús d’aquestes TIC que no estan al seu abast. Era una oportunitat única que els hi podia donar.
Com he dit en més d’un moment al llarg del projecte, les families que han participat, són de nivell socio-econòmic és baix, i per tant cada petita oportunitat qeu se’ls dóna, la viuen molt motivats i agraïts per poder-ho fer. Contrarrestant aquesta motivació hi ha la falta de participació de les famílies. És un tret bastant cultural d’aquí, que cal ser treballat. M’ha sapigut greu que algunes families no hagin donat la oportunitat als nens i nenes de participar, tot i saber que era activitat obligatòria. Com em deien un dia: La vida és un camí de passos petits, no vulguis correr, que te’n saltaràs algun! Crec que aquests nens i nenes no rebran una formació i la oportunitat de tenir aquestes TIC ben a l’avast, però cada petita intervenció que es fa amb ells, és un pas en la vida i en el seu èxit professional futur.
Per altra banda, al moment que et poses a treballar en un projecte totalment pràctic, ajuda a anar assolint aquelles idees més teòriques que sorgeixen al llarg de l’assignatura. He pogut fer palès com les TIC faciliten l’autoaprenentatge i possibiliten un autèntic aprenentatge constructiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada